Notícies

36 PREGUNTES QUE FARAN QUE T’ENAMORIS

Ahir, diumenge 13 de juny de 2021, prop de 50 persones van gaudir de l’espectacle “36 preguntes que faran que t’enamoris… o no”, obra dirigida per Pere Anglas, produïda per la F.A.C., la XTAC i la companyia “Els McGregor Teatre”.

(més…)

FELICITACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PEL 50è ANIVERSARI DEL CASAL

El 27 de maig de 2014 el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar el 4 de juny Dia de l’Associacionisme Cultural (DASC), instaurant així una jornada dedicada a posar en valor el pes i la força de l’associacionisme cultural català.

La data rememora el 4 de juny de 1864 quan va començar el quart Festival Euterpe, organitzat en format concurs per la Societat Coral Euterpe, sota la direcció general de Josep Anselm Clavé. El festival va durar tres dies i va representar el moment de màxima esplendor del moviment coral d’en Clavé.

L'acte institucional és on participen representants d'entitats del món de l'associacionisme cultural i durant el qual el Departament de Cultura reconeix i dóna valor a tota la feina que es fa des de les associacions.

Enguany, a causa de la situació excepcional de pandèmia de COVID-19 i les mesures decretades, l'acte institucional del DASC 2021 s'ha celebrat en format dual, presencialment i en streaming a través del canal de Youtube del Departament.

L'acte es celebrà el divendres dia 4 de juny a les 7 del vespre, al Casino de Sant Andreu de la Barca.

L’acte començà amb un ball d’homenatge a càrrec de l’Esbart Sant Martí. A continuació la presidenta del Casino, la directora general i l’alcalde de Sant Andreu de la Barca van pronunciar unes paraules de salutació i benvinguda. Després els assistents van gaudir d’un espectacle de dansa a càrrec de l’Esbart Sant Martí amb motiu de la commemoració del 100 aniversari del naixement de Manel Cubeles.

La conferència del Dr. Jordi Martí Carbonell, metge especialista en salut comunitària, titulada “I després de salvar vides… què? Salvem la salut salvant la cultura popular. Hi ha vida després de la covid-19”, volia incidir en la necessitat de totes les manifestacions de cultura popular pel benestar i la salut dels ciutadans.

Després de la conferència l’actuació de Roger Andorrà i Blai Casals, acordió i gralla, era l’homenatge a Jordi Fàbregas, recentment traspassat.

A continuació la consellera de cultura, Hble. Sra. Natàlia Garriga lliurà a totes les entitats i associacions presents el diploma de felicitació per l’aniversari de la seva creació. Entre les diverses entitats presents, el Casal Cultural i Recreatiu de Castellbisbal, en la persona del seu president, Jordi d’Arquer, recollí l’esmentat diploma.

Finalment va cloure l’acte de l’Hble. Sra. Natàlia Garriga, consellera de Cultura.


PERDUTS

Ahir diumenge es representà aquest obra al Casal Cultural i Recreatiu de Castellbisbal amb l'assitència de prop d'una setantena de persones, totalment entregades a l'actuació d'en Jordi Corominas i l'Òscar Intente.

L’autor, en Ramon Madaula ens explica que “el sainet és una peça còmica en un acte, de caràcter costumista i popular. Fent el símil gastronòmic seria l’equivalent a la tapa: menjar lleuger que es serveix en una sola ració. Els protagonistes del nostre sainet són dos homes, el Joan i el Lluís. Han arribat a la quarantena amb tot el que consideren indispensable per gaudir d’una vida plena i ordenada: parella sòlida, fills, salut, feina estable, casa agradable… etc. Per fi han assolit la confortabilitat anhelada durant anys. Podríem dir que són dos homes força afortunats. Però, tot i així, dins seu sonen cants de sirena que no saben com aplacar. Sempre en volem més. No hi ha un full de ruta per les coses importants, i és tan fàcil perdre’t. I que PERDUTS és el sainet de dos bons homes que tenint-ho tot, estan a punt de perdre-ho tot”.


BRUNA

El passat 11 d'abril de 2021, al Casal Cultural i Recreatiu de Castellbisbal, prop d'unes duescentes persones van poder gaudir d'aquesta obra de teatre.

Un treball d’escola fa que la Bruna expliqui la vida de la seva àvia. Encuriosida per la història, comença a investigar i a descobrir persones i fets que no coneixia i que canviaran la vida de tota la família. Un viatge al passat ple de melancolia i enyorança que ens farà conèixer una realitat llunyana i el paral·lelisme d’aquesta obra amb la societat actual.

L’obra Bruna trasllada l’espectador a dues èpoques diferents i s’endinsa en les realitats dels infants en el pas del temps, com aquests es relacionen, juguen i aprenen. Bruna posa sobre la taula una història familiar, que en forma de tabú, afecta a 3 generacions desencadenant-se amb un gir de guió inesperat.

Bruna neix de la necessitat personal de fer un homenatge als nostres avis i àvies que van viure i sobreviure la guerra civil. Un record a totes les seves lluites silenciades, que han fet que a dia d’avui, poguem ser qui som i expressar les nostres emocions en forma d’art.

Hem volgut utilitzar la visió dels infants, per fer reflexionar a l’adult, de com enfoquem els tabús que ens presenta la vida.

Un treball, del qual les parts artístiques, han estat elaborades de manera conjunta i compartida, des de l’inici fins al final.


LES INCREÏBLES HISTÒRIES DEL DR. KLÜPPER

El passat 21 de març de 2021, al Casal Cultural i Recreatiu de Castellbisbal, prop d'una vintena de persones van poder gaudir d'aquesta obra de teatre per a tots els públics, amb l'actor Pep Cruz.

Abans de començar la funció, per part de la junta directiva del Casal, es llegí aquesta declaració: "Mitjançant els companys i companyes de la junta us vull adreçar unes paraules, que haurien estat presencials, si no fos per la convalescència de la meva intervenció quirúrgica de despreniment de retina.

En l’actual context i d’acord amb les mesures que ha anat aplicant la Generalitat de Catalunya, hem volgut oferir una programació estable i regular. Sabem que la cultura és segura i esperem que els espectacles que us oferim siguin del vostre gust, encara que sempre és difícil encertar els gustos de tothom.

Sabem que el Casal és casa vostra i així volem que ho sigui, i així volem que us hi sentiu. No és una sala plena de comoditats, però sabem que sempre serà “el nostre Casal”.

L’any passat s’esqueien els 50 anys de la fundació de l’entitat, tot i que la primera pedra i la inauguració van ser posteriors. Tant aviat com ens sigui possible ho celebrarem tal i com havíem previst des de la junta actual per a l’octubre de l’any passat. I tant aviat com ens sigui possible convocarem l’assemblea anual de socis per explicar-vos tot el que hem fet i tot el que tenim previst fer en el futur.

Ara només em resta donar-vos a tots i cadascú de vosaltres una forta i cordial abraçada que al ser virtual, sí que està permesa. Repeteixo, una abraçada per vosaltres i, ara, a gaudir d’aquest nou espectacle amb en Pep Cruz.

Les increïbles històries del Doctor Klüpper, són una proposta de contes per a públic familiar que sorgeix de l'experiència d’ anteriors espectacles de la companyia com "Un llençol d'estels", “Per terra de dracs” o “El món de la Irene”. Ofereix a un públic de carrer, fires o teatres, els contes i històries que s’explicaven en aquelles produccions però en petit format. Pretén captivar l’atenció i l’ interès d’ un públic que no queda ajustat dins un paràmetre d’edat determinat, ja que la riquesa que ofereix en el seu ampli contingut permet viure i experimentar l’espectacle de diferents punts de vista. Una proposta on es transmet la senzillesa però al mateix temps una gran varietat artística a través de la narració, l’objecte , la il·lustració, els contes i les llegendes i alguna cançó que altra…


LA CIUTAT LLUNYANA

El passat 27 de febrer de 2021, al Casal Cultural i Recreatiu de Castellbisbal, prop d'una quarentena de persones van poder gaudir d'aquesta obra de teatre que se situa en al dia 20 de desembre de 1938, quan la ciutat de Barcelona està assetjada per les tropes franquistes i els bombardejos li han girat la cara als carrers de la ciutat, però la Rosalita Lulú, una cupletista del Paral·lel en hores baixes, i en Constantí Canals, el seu pianista, es disposen a començar a assajar un nou espectacle al teatret que, des de ja fa 15 anys, posseeix i dirigeix la Rosalita. Volen fer una cosa diferent, un espectacle que, a través dels cuplets que han cantat tota la vida, parli d’ells i de la realitat que els envolta. En Constantí creu que no és el moment adequat per implicar-se en una empresa d’aquestes dimensions però la Rosalita, en canvi, creu que és el millor moment per fer-ho i, a més, vol incloure un repertori nou: cançons descaradament irreverents i en català. Els assajos es succeiran entre els cuplets, les bombes, els records d’uns temps passats, els dubtes sobre present i la incertesa d’un futur que ja es dibuixa massa negre. I unes trucades telefòniques misterioses. Acompanyarem a la Rosalita i a en Constantí, dins el seu teatret del Paral·lel, fins al 24 de gener de 1939; el dia de la caiguda de Barcelona sota les tropes franquistes.

A La ciutat llunyana la ciutat de Barcelona, el Paral·lel, viu just darrere les parets de la sala d’assaig del teatret on succeeix l’acció. Però també entrarà dins l’espai tancat on existeixen els dos personatges protagonistes: Un piano, un sofà, una butaca, una tauleta auxiliar i un penjador compondran l’escenografia. Al fons, una paret que és un tul translúcid darrere el qual hi ha un telèfon i a on la Rosalita anirà a atendre les trucades pertorbadores que interrompran els assaigs. Però, sobre aquesta paret-tul, entre quadre i quadre, es projectaran imatges reals d’arxiu del Paral·lel durant l’època on transcorren els fets, mostrant a l’espectador no només el moment històric, si no la realitat que acompanya a la Rosalita i a en Constantí quan surten de la sala d’assaig: imatges de la vida al carrer, d’un bombardeig, la vida dels teatres, els obrers, les prostitutes, els nens… Les imatges podrien ser, des de la perspectiva de l’espectador, una Barcelona llunyana, aquella ciutat que no hem conegut i que se’ns apareix com a somiada; ja convertint-se en cendres, però encara bategant. Però, pels protagonistes, no és cap ciutat llunyana, és el present, és la seva vida que desapareix.